martes, 29 de mayo de 2007

Estructura

-Primera part contè:

-La Divisa
-Foc de pales I, II, III, IV, V.
-Tombant (XII)
-Foguera Joana (IX)
-Bruixa de dol (XIII)

La major part d'aquets poemes estan escrits d'art menor, i rima asonant.
Els de Bruixa de dol son sonets amb versos decasíl·labs

-Temes:
Segueixen una cronologia:
Desde la seva infantesa, la seva primera relació amorosa, la desfeta de la relació, el compromis i la presa de conciencia com a dona, i el pas del jo i la solitud cap al nosaltres feminista i solitari.

-Segona part consta de sontes:

-Avui les fades i les bruixes s'estimen (I)
-Vuit poesies diferents amb el titol, els nuvols duien confeti a les butxaques.
-Sense llops ni destrals (VI)
-Vuit de març. (I)

La major part d'aquets poemes estan dedicats.

Característiques principals

·Segons l'entrevista, vol trobar una veu propia que es vasi en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.

·La felicitat fugaç, efimera... de la relació amorosa en elnostre context social.

·L'antagonisme complex i amvivalent entre homes i dones.

·Intenta expressar l'exeriència quotidiana de les dones de manera individuali col·lectiva, posa enfasis a la seva solitud tambè expressa la solidaritat entre les dones.

Forma:
·En aquesta obra utilitza el sonet, la canço i altres formes diverses.

·Es pot estructurar en dos parts:
La primera és més extrensa i la segona és més reduida i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb unaforma i una mètrica més popular i desprès els sonets.


Títol:
·Fa un homenatge a Josep Vicenç Foix, i a la seva obra "Sol i de dol", també a una canço tradicional i popular "Plou i fa sol".



Sol, i de dol.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
Plou i fa sol

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

lunes, 21 de mayo de 2007

Brida V

BRIDA V
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria

traginer de cançons
en cavall sense brida.

Foravilers IV

Foravilers III

Foc de pales II

Foc de pales II
La nit em clava
el seu ullali
el coll em sagna.
Sota les pedres
l’escorpit
balla que balla.
La pluja, lenta
fa camífins
a la cambra.
L’escala
foscadel desig
no té barana.

Foc de pales I

Bruixa de dol

Caracterìstiques de l'obra:

Biografia Maria-Mercè Marçal


Maria-Mercè Marçal neix en novembre de 1952, a Barcelona. Fins als deu anys, passa la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on ella es considera sempre originària.
De ben jove comença a escriure els primers poemes, tot i que en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, fins aleshores havia estat en aquesta llengua. Però influïda pel moviment de la Nova Cançó comença a escriure els primers versos en català.
Estudia el batxillerat a Lleida.
En 1969 es trasllada a Barcelona per ingressar a la universitat. Es llicencia en Filologia Clàssica.
El 1976, Maria-Mercè Marçal guanya el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. En aquest període, comencen els seus primers passos en el món literari i també la seva immersió en el món polític. Aquest mateix any publica el segon poemari, Bruixa de dol, i el seu nom es comença a fer popular, no només per la seva obra poètica, sinó també pel seu paper com a dinamitzadora de grups feministes.
Els anys vuitanta s'inicien amb el naixement de la seva filla.
Mor a Barcelona, en juliol de 1998, a causa d'un càncer, als 45 anys, just quan comença a viure la seva maduresa com a escriptora.