Característiques principals

·Segons l'entrevista, vol trobar una veu propia que es vasi en la tradició literària catalana de les fades i les bruixes.

·La felicitat fugaç, efimera... de la relació amorosa en elnostre context social.

·L'antagonisme complex i amvivalent entre homes i dones.

·Intenta expressar l'exeriència quotidiana de les dones de manera individuali col·lectiva, posa enfasis a la seva solitud tambè expressa la solidaritat entre les dones.

Forma:
·En aquesta obra utilitza el sonet, la canço i altres formes diverses.

·Es pot estructurar en dos parts:
La primera és més extrensa i la segona és més reduida i tant a la primera com a la segona part primer hi ha els poemes amb unaforma i una mètrica més popular i desprès els sonets.


Títol:
·Fa un homenatge a Josep Vicenç Foix, i a la seva obra "Sol i de dol", també a una canço tradicional i popular "Plou i fa sol".

Sol, i de dol.

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Plou i fa sol

Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.