En aquesta composició no hi ha ganivets, sinó que hi ha ullals, que també l’està amenaçant. L’escorpí que s’amaga sota les pedres es l’autora mateixa, perquè ella té aquest mateix signe del zodíac i s’amaga sota les pedres perquè hi ha algun desig reprimit, que l’impedeix de ser feliç, per això s’amaga.
Ara parla de la pluja, que li fa un camí a la cambra que es on es troba els enamorats, però a mesura que puja les escales fosques, una escala sense baranes, té un perill, aquest desig és perillós. Ens recorda a un somni del surrealisme que canvien les imatges. Té quatre estrofes de tres versos cadascú, els versos són decasíl•labs i la rima és assonant, el segon vers de primera, segona i tercera estrofa rimen entre ells.
1 comentario:
Comentari “Foc de pales II”
En aquesta composició no hi ha ganivets, sinó que hi ha ullals, que també l’està amenaçant.
L’escorpí que s’amaga sota les pedres es l’autora mateixa, perquè ella té aquest mateix signe del zodíac i s’amaga sota les pedres perquè hi ha algun desig reprimit, que l’impedeix de ser feliç, per això s’amaga.
Ara parla de la pluja, que li fa un camí a la cambra que es on es troba els enamorats, però a mesura que puja les escales fosques, una escala sense baranes, té un perill, aquest desig és perillós.
Ens recorda a un somni del surrealisme que canvien les imatges.
Té quatre estrofes de tres versos cadascú, els versos són decasíl•labs i la rima és assonant, el segon vers de primera, segona i tercera estrofa rimen entre ells.
Publicar un comentario