viernes, 1 de junio de 2007

Bruixa de dol XIII

XIII

Bruixa de dol, al meu cau solitari,
he clos el llibre on l'òliba fa dia.
A trenc d'oblit s'esquera la falzia
i el gessamí al tombant d'aquest llunari.

Amb pas furtiu, per fosc itinerari,
l'aranya ha pres altre cop el casal.
Cendra d'amor assenyala el portal.
Però la lluna em dicta que despari

el decorat -veus?, l'arbre malferit
serva a l'escorça la teva divisa-.
I em cita al fons de l'estany sense brisa.

Torno el mirall al calaix de la nit
i esborro el rastre, travessat d'agulles.
Se'm bada als dits la tristor de les fulles.

1 comentario:

Jordi dijo...

Comentari Bruixa de dol XII:

És un sonet, i per tant és una poesia culta.Està formada per dos quartets i dos tercets, de versos d’art major. Els primers tres versos tenen deu síl·labes, l'ultim té onze. En el segon quartet, tots son decasíl·labs, hemtingut que fer sinalefes i elicions. Pel que fa a la rima, ABBA, ACCA, DEE i DFF, és una rima creuada, que té els quartets rimen els primers versos i l'ultim vers.
Hi ha una rima rica i no s'aprecien falses rimes.

Bruixa de dol està format per tretze, normalment aquest numero és el de la mala sort, l'autora no creia en aquestes coses.

Aqui ja ens parla de uns dels dos temes de l'obra, de la solitud, un lloc on es pugui amagar, igual que una bruixa i que tingui dol.
Ha tancat el llibre en un lloc secret, amagat... on ella es troba o està solitaria.
Parla de dues plantes que s'han fet mal bé, la lluna representa l'amor, però aquesta lluna cada vegada es veu menys. El vidre reflecteix la nostre imatge, és un vidre imenetrable.
L'araña es representa a ella mateixa ha pres propietat d'alguna cosa.
L'amor que esta incinerat és un amor mort.

En el primer tercet, hi ha un encavalcament, amb el segon quartet. També trobem una pregunta retòrica, al igual que també trobem metàfores amb l’arbre malferit, que es l’autora mateixa. Com arbre ferit, conserva l’amor, encara que li fa mal.
L’Estany està en lloc del mirall, aquesta lluna la citat en el fons de l’estany.
Torna al mirall al fons del calaix, però dins del calaix no reflecteix res.
Les agulles simbolitzen aquell camí de dolor.

Per acabar, tenim a la bruixa, que és l’autora, és una bruixa que va en pas fortius, que va per llocs foscos, per la nit, l’amor s’ha cremat i s’ha convertit en cendres, és un amor trist.