Tombant I
Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva, plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa.
I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Tomant I
Tracta de una escena molt casolana, i sembla un anècdota perquè explica el que li va passar un vint-i-un de desembre. Aquestes dues primeres estrofes introdueixen las del final, no havia sortit abans, perquè tenia que anar darrera de les persones que li agradaven, estava interessada en diferents coses.
Pel que fa a la forma es de dos estrofes la primera amb nou versos i l’altre amb dos, i tots aquests versos no tenen la mateixa mesura.
Publicar un comentario