Foguera Joana III
Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.
Però quan fulles i flors cauen a terra
-que el desig porta dalla!-
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Aquesta poesia l'havíem comentat a classe!
Publicar un comentario