Vuit de Març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Comentari “Vuit de Març”
Amb aquest títol fa un homenatge al gènere femení i a les dones en general, aquest poema és amb el que finalitza el llibre.
Fa una referència a la lluna al començament de la poesia amb el qual hem vist durant tota l’obra. Ens diu que elles fan el signe de la dona, una rodona amb una espècie de suma.
Ens explica com cremaven a les bruixes de l’Edat Mitjana, l’autora se sent hereva. Les escombres, és un símbol de les bruixes, ella fa referència com amb un estri de ama de casa, les dones deixaran totes les tasques de casa, dels fills, quan diu que també deixaran el bolques, tot això ho cremaran, i la llibertat no la vendran, ni per diners, ni per el poder. L’única cosa que li serveix a la dona per sobreviure, seran la seva vida com a arma, la seva pròpia llibertat.
A la foguera hi aniran totes les dones, ho expressa amb sentit de futur ideal, el fum que sorgeix d’aquests estris, sortirà una història nova, on la dona serà lliure, una dona orgullosa de ser dona, que tingui amor propi i que reivindica la seva llibertat, i que no la vol donar a canvi de res, d’aquest fum, llavors, sorgirà una dona alliberada.
Pel que fa a l’estructura, son tres estrofes, introduïda per una divisa, les tres estrofes tenen dotze versos cadascuna, en el primer ens parla del passat de les dones silenciades, i desprès ens parla de les dones que aniran a aquesta immensa foguera, on allà es cremaran tots els estris, en l’estrofa següent, hi ha quatre versos iguals, i parlen que la seva llibertat no la vendran MAI, i aquest futur se’ns presenta com un futur ideal.
Els versos són de sis síl·labes, la rima és lliure, i en molts d’ells hi han encavalcaments, també té un cert semblant a una cançó popular, per la repetició dels versos, hi ha poques metàfores, i el que abunden son les comparacions.
També hi ha polisíndetons.
Les dones no aniran a la foguera, sinó que les dones cremaran tots els estris que les identifiquen com a persones sotmeses, discriminades, no alliberades.
Publicar un comentario