Foguera Joana II
Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Comentari Foguera Joana II:
Comentari Foguera Joana II
En aquest poema es parla d’una dona, l’autora, i un home.
El llangardaix representa l’home i quan s’enfila és la relació sexual que s’està mantenint, vol que duri fins l’alba, i significa que s’han de separar.
La forma, son set versos de diferent nombre de síl·labes i els versos no tenen cap rima.
L’autora fa peticions aquest petit ocell (l’home), i desprès un desig que és estar amb aquest home tota la nit fins l’alba.
Publicar un comentario